Proacció vs Acceptació

Sovint qüestionem quina ha de ser l’actitud davant les circumstàncies que s’esdevenen al nostre voltant. Mil dubtes envaeixen la ment davant de problemes o obstacles diaris. ¿Acceptar o actuar?
Hi ha una part en nosaltres que empeny a l’acció, a ser resolutiu, a obrir portes, a dissenyar futur, a esforçar-nos per aconseguir èxits. Com a coach gaudeixo de la filosofia de enfocar cap a un objectiu assolible i mereixedor tant per a mi com per als meus clients.
L’entusiasme, l’esperança amb realisme, l’optimisme amb consciència i la lectura positiva són motors que ens condueixen a l’actitud proactiva.
Partint de que els problemes són oportunitats per créixer tant a nivell personal com professional, sol aparèixer un “però” que ressona en voler aprofundir en la consciència.
Hi ha una altra part en nosaltres que ens convida a rendir-nos davant la vida i acceptar les limitacions quan observem les forces que mouen l’univers. Una voluntat divina està més enllà de la pròpia voluntat que ho mou tot aliè a nosaltres? …. O potser no tan aliè, si tenim en compte la física quàntica?
Sigui quin sigui el motiu, la realitat és que el món gira i les circumstàncies apareixen igual que els fenòmens naturals ens envaeixen. El nostre instint d’acció-reacció busca possibles solucions.
Fins a quin punt hem d’actuar?
Què passa si canviem una “c” a la paraula reacció i escrivim creació?
De què serveix?
És l’home responsable de tot?
Potser el que va succeint és aquí i ara, per observar-ho i acceptar-ho relaxadament, com ens aconsellen els més vells del planeta. Sovint som conscients que el temps i la paciència són remeis naturals.
Buscant entre creences es troba la frase “tot el que ens arriba és el millor per a nosaltres”, encara que quan una desgràcia ens afecta per a la qual no hi ha explicació que justifiqui aquesta càstig, ens conformem amb la frase “Hi ha raons que la raó no entén “.
Arribat aquest moment de la reflexió és quan reapareix el dilema.
Així, doncs Què fer? ¿Actuar o acceptar?
Probablement la clau està a observar per a trobar on és l’equilibri. Ni tot és blanc ni tot és negre, sinó que hi ha molts colors a la paleta.
En observar podem discernir entre el que depèn de nosaltres o dels altres, podem escollir entre actuar o relaxar-nos, en definitiva ser capaços de decidir. A la valentia que es manifesta en prendre una decisió o en acceptar una limitació és on rau la resposta.
Des d’aquesta actitud positiva trobarem un aprenentatge tant en l’assoliment com en el fracàs.
Tornem al punt del dilema Proacció vs Acceptació.
Es diria que la clau està en decidir i ens podem preguntar des d’on decidir? Des de la raó o des del cor?
Una decisió presa des de la intel-ligència i l’amor permeten fluir en harmonia. Alhora que donem i rebem, de les persones i de les circumstàncies, en aquest equilibri de forces.
Però … i la física quàntica?
Doncs bé, aquesta ciència és aquí perquè comprenguem la importància de que el pensament i el desig estiguin alineats amb l’amor. És aleshores quan l’univers ens ofereix el que desitgem i ho acceptem amb gratitud.
Quan som capaços de pensar i actuar amb amor incondicional ja no cal témer res ni a ningú. Descobrim la força interior de l’individu i s’acaba el dilema. Som Co-Creadors de la realitat.

 

Deixa un comentari

*

 
 

← Volver a